Existeix una gran diferència entre seguretat pública i seguretat ciutadana. Si bé la seguretat pública i la seguretat ciutadana són dos conceptes que estan relacionats, no són sinònims. Diferenciar-los és important perquè el seu abast no és el mateix i això condiciona les polítiques públiques associades, els agents implicats i l’assignació de recursos per garantir el seu bon funcionament.
Què és la seguretat pública i què és la seguretat pública?
Què és la seguretat pública?
La seguretat pública es defineix com “l’activitat dirigida a la protecció de persones i béns (seguretat en sentit estricte) i al manteniment de la tranquil·litat o l’ordre social”, segons jurisprudència constitucional. D’acord amb l’article 149.29.ª de la Constitució espanyola, es tracta d’una competència exclusiva de l’Estat, tot i que, com en el cas de Catalunya, permet la creació de policies autonòmiques.
El Tribunal Constitucional espanyol delimita aquest concepte afirmant en diverses sentències que no abasta tota la seguretat de persones i béns, sinó només “la regulació de matèries concretes susceptibles d’originar riscs certs que poden afectar de mode directe i greu a la seguretat de persones i béns, tenint en consideració, especialment, fenòmens col·lectius que impliquen l’aparició d’amenaces, coaccions o accions violentes, amb greus repercussions en el funcionament dels serveis públics i en la vida ciutadana”.
La seguretat pública, doncs, es refereix a la protecció que l’Estat ofereix per tal de mantenir un entorn d’ordre i pau social mitjançant el Ministeri de l’Interior, les forces de seguretat d’àmbit nacional (Policia Nacional i Guàrdia Civil), les forces de seguretat autonòmiques (els Mossos d’Esquadra, en el cas català) i les policies locals.
Què és la seguretat ciutadana?
La seguretat ciutadana fa referència a la “garantia que els drets i llibertats reconeguts i emparats per les constitucions democràtiques poden ser exercits lliurement per la ciutadania”, essent un “element essencial de l’estat de dret”, segons el preàmbul primer de la Llei Orgànica 4/2015 de protecció de la seguretat ciutadana.
El model d’estat de dret que deriva de la Constitució espanyola atribueix la responsabilitat de garantir la seguretat ciutadana a un ordenament jurídic adequat, que el poder judicial ha d’assegurar que s’apliqui, i a unes forces i cossos de seguretat (article 104.1 de la Constitució espanyola) eficaços en la prevenció i la persecució de les infraccions.
En aquest sentit, la mencionada Llei 4/2015 afirma que s’ha de fugir de “definicions genèriques que justifiquin una intervenció expansiva sobre els ciutadans segons perills indefinits, evitant una discrecionalitat administrativa i una potestat sancionadora genèrica”.
La seguretat ciutadana es tracta, doncs, d’un requisit indispensable per a l’exercici dels drets fonamentals i les llibertats públiques per part de la ciutadania, incloent-hi diverses actuacions com les pròpies que executen les forces de seguretat o altres com el control administratiu de la tinença d’armes o d’articles explosius.
En què es diferencien la seguretat pública i seguretat ciutadana?
Tot i que la seguretat pública i la seguretat ciutadana protegeixen la seguretat de les persones i els béns, el seu abast no és el mateix: mentre que la seguretat pública està destinada a garantir l’ordre en tot el país, gestionant amenaces nacionals (per exemple, el terrorisme), la seguretat ciutadana es focalitza en la vida als barris.
